La setmana passada parlava amb un d’aquells joves amb empenta, que no deixa el futur en mans del destí. És en Borja Juez (28 anys), fundador de la ONG The South Face, una organització que em va fascinar des de la primera notícia que en vaig tenir. La finalitat dels seus projectes és la de becar els millors estudiants kenyans que d’altra manera no podrien accedir a la universitat. La seva història és molt interessant. Fins i tot té un punt d’heroica, quan van decidir declinar la col·laboració amb l’ONU. I van refusar l’oferta, de ben segur suculenta, perquè volien ser ells qui decidissin com dur a terme la seva tasca. No estaven –ni estan– disposats a acceptar les condicions d’un tercer, en aquest cas el poder públic. Sense independència, què en seria del seu projecte, del seu somni? “Quin sentit té quan una organització no governamental depèn dels pressupostos públics?”, reflexionava Juez fa unes setmanes en un col·loqui. I així és: ells no reben cap mena d’ingrés de l’administració pública.
El corrent estatista o planificador acostuma a defensar que, com els individus d’una societat estan corromputs per l’excés de llibertat i es tornen perversos com més els en dónes, és l’Estat qui ha de controlar i administrar els diners dels seus ciutadans. La llibertat esdevé una amenaça real. Però qui de debò coneix l’ésser humà, sap que els individus d’una societat són capaços de coses meravelloses. O això no es veu any rere any a la Marató de TV3, que recapta milions i milions d’euros de catalans desinteressats? ¿O en Borja no és un bon exemple de com l’individu lliure no es deixa pervertir i és capaç d’aportar tot el que estigui en les seves mans, deixant enrere fins i tot un bon lloc de treball en una coneguda multinacional, només per a la felicitat de terceres persones?
La solidaritat neix de la voluntat de les persones, de la seva llibertat sense coacció. L’home és capaç de posar-se en el lloc d’una tercera persona, a través d’un procés d’empatia, fins i tot sense obtenir-ne res a canvi. Just d’aquesta manera comença una de les obres mestres del filòsof i economista escocès Adam Smith, Teoria dels sentiments morals (1759): <<Per molt egoista que se suposa que és l’home, és evident que hi ha en la seva naturalesa alguns principis que el fan interessar-se per la fortuna dels demés, i fer-li necessària la seva felicitat, encara que només en derivi el plaer de veure-la>>. Fins i tot, en aquells casos en què l’home es mou per interessos personals, per una espècie d’egoisme, pot acabar veient-se abocat a la solidaritat, per motius molt diversos. La solidaritat la poden exercir tant la monja que no ha sortit mai de Montserrat i renuncia a una vida normal com l’empresari que decideix crear una empresa al Senegal per a lucrar-se (lucrant també d’aquesta manera els senegalesos).
Justament per aquest sentiment de bondat propi de l’ésser lliure, en Borja Juez i el seu germà, després de diversos viatges a països africans, van emprendre aquesta aventura. El seu projecte consisteix a educar els joves no per a portar-los aquí, sinó perquè formin i creixin Àfrica. Renovar les elits africanes. Afegeix el seu manifest: <<Per al desenvolupament econòmic d’un país és necessari tenir un eficient sistema de producció. Per arribar a aquesta eficiència és necessària una base sòlida de generacions qualificades. I per arribar a aquests nivells de formació és necessari democratitzar l’educació>>. Aquesta és la seva missió: dotar als kenyans de les eines i els instruments perquè puguin aconseguir el desenvolupament del seu país. El seu somni és que els africans regenerin Àfrica. I van fer bé de no passar pel tub i refusar l’oferta de les Nacions Unides, que requeria portar els estudiants a Europa, perquè llavors sí que no podrien complir la seva fantasia.
És per tot això que, com a director d’aquesta casa, m’és un plaer anunciar l’establiment d’acords de col·laboració amb l’organització The South Face, que s’aniran concretant aquests propers mesos. Des de la llibertat, sense interessos.
Escrit per Nicolás Tomás a liberal.cat